Domingo Báñez

miniatura|''Commentaria in secundam secundae D. Thomae'', 1586 Domingo Báñez, (Valladolid, 29 de febrer de 1528 - Medina del Campo,1604) fou un frare dominic i teòleg castellà.

El 1542, als quinze anys, anà a Salamanca on estudia Arts. El 1546 ingressà al convent de San Esteban de Salamanca, centre de gran prestigi per la presència de Francisco de Vitòria i Diumenge de Soto, entre altres. Hi estudià teologia entre els anys 1548 i 1552 amb Melchor Cano i Pedro de Sotomayor. En 1552, amb 24 anys, començà a ensenyar Arts en San Esteban. Entre els 1555 i 1561, professà la Teologia com lector. És destinat a Àvila, en el convent dominic de Sant Tomás. En aquesta ciutat coneixerà a Santa Teresa, a la qual ajuda i assessora en els seus projectes reformadors. El 1573 ver ser nomenat rector del Col·legi de San Gregorio de Valladolid.

El 1576 va ser sol·licitat per la inquisició, per la qual cosa després va fer oposicions a la càtedra de Salamanca convertint-se així en catedràtic als quaranta-nou anys. Durant aquests anys, Báñez treballà en la reforma gregoriana del calendari. En 1580, guanyà la càtedra de cosina de Teologia, la més prestigiosa de la Universitat de Salamanca, que professà fins a 1599. Durant aquests anys publicà les seves obres principals, entre les quals cap destacar els seus comentaris escolàstics a la Summa Teològica de Sant Tomàs. També en aquesta època Báñez sofrí un nou procés inquisitorial, després que fra Luis de León denunciés que algunes afirmacions de Báñez sobre l'eucaristia s'assemblaven l'error de Luter. Però tampoc en aquesta ocasió Báñez va resultar condemnat. Es va jubilar el 1599, retirant-se a Medina del Campo, on va morir el 1604. Proporcionat per Wikipedia