Édouard Le Roy

Édouard Louis Emmanuel Julien Le Roy (París, 18 de juny de 1870 - 10 de novembre de 1954), fou un filòsof i matemàtic francès.

Va estar a l''École Normale Supérieure'' el 1892, i com a agregat en matemàtiques el 1895. Es va doctorar en ciències a 1898, va ensenyar a diversos liceus i després va ser professor de matemàtiques al ''Lycée Saint-Louis'' de París.

Des d'aquest moment va començar a interessar-se també per la filosofia i la metafísica. Va ser amic de Teilhard de Chardin i deixeble molt estret de Henri Bergson, a qui va succeir al ''Collège de France'' (1922) i el 1945 a l''Académie française''. El 1919, Le Roy va ser escollit membre de l''Académie des Sciences Morales et Politiques''.

Es va interessar especialment a estudiar la relació entre ciència i moralitat. Juntament amb Henri Poincaré i Pierre Duhem va sostenir la tesi convencionalista sobre el fonament de la matemàtica. Va estendre la seva teoria convencionalista a la veritat revelada i al dogma, rebutjant aquest últim i la teologia especulativa per decantar cap a una fe instintiva, de cor i de sentiment. Tals idees van portar a que la seva obra fos titllada de modernista i que les seves obres fossin incloses a l''Index Librorum Prohibitorum'' per part de la Santa Seu. Proporcionat per Wikipedia