Luis de León

Fra Luis de León (Belmonte, Regne de Castella, 1527 o 1528 – Madrigal de las Altas Torres, 1591) va ser un religiós i escriptor del Renaixement espanyol. En la seva obra literària excel·leix principalment la poesia religiosa i la prosa mística.

Cap a 1541 o 1542 Luis ingressa en l'Orde de Sant Agustí, i es doctorarà més tard en teologia. Entre els seus professors va haver-hi Melchor Cano i Domingo de Soto. El 1561 competeix per una càtedra vacant de teologia a Salamanca, i finalment va guanyar la plaça amb el seu talent.

Va ensenyar filologia a la universitat de Salamanca, on va ser acusat per haver traduït parts de la Bíblia i comentar-la, de manera que es va jutjar poc ortodoxa, el ''Llibre de Job'' i el ''Càntic dels càntics''. El març de 1572 va ser detingut per la Inquisició i empresonat a Valladolid. Els principals càrrecs que es tenien contra seu eren haver fet ús dels textos originals hebreus de la Bíblia i no de la Vulgata, que n'era el text oficial de l'Església; i la seva traducció i al castellà i comentari del ''Càntic dels càntics''.

Fitxer:Fray Luis de León.jpg|Gravat de 1791 Fitxer:Fray Luis de León (Universidad) - 234.jpg|Monument al poeta davant la Universitat de Salamanca Fitxer:Fray Luis de Leon's classroom - University of Salamanca.jpg|Aula de Fray Luis, a la Universitat de Salamanca, on feia classes

Durant cinc anys, fray Luis roman empresonat sense conèixer a penes les causes del seu tancament. Allí escriurà alguns poemes famosos, com el que comença així:

En 1576 surt lliure del procés i pronunciarà al seu retorn a la càtedra de Salamanca la famosa frase "Decíamos ayer...", que indica el seu triomf sobre els enemics.

A la seva obra literària predominen els temes ascètics, en una lloança cap a la solitud i el recés fora del món que permet elevar l'ànima. Molts poemes es dediquen als tòpics del beatus ille o el locus amoenus, on la natura apareix com la salvació per a la persona que viu a ciutat. Apareixen elements de la mitologia grecollatina cristianitzats i personatges bíblics tractats com a déus pagans. Usa la mètrica clàssica d'inspiració italiana, especialment l'estrofa de la lira (inspirant-se en les ''Odes'' d'Horaci).

També va escriure, entre d'altres, ''La perfecta casada'', un manual en prosa sobre el paper de la dona al matrimoni, de gran èxit a la seva època i ''Los nombres de Cristo'', obra de gran altura teològica i que és un model de prosa castellana.

Va ser un dels principals impulsors de la reforma dels ordes religiosos, d'acord amb les directrius del Concili de Trent. Concretament, va promoure la reforma de l'Orde de Sant Agustí, acordada en el capítol general de l'orde de 1588. Per encàrrec del capítol, va redactar les constitucions i estatuts de la nova congregació reformada, que donaria lloc als agustins recol·lectes, avui orde religiós diferenciat. Aquestes constitucions, titulades ''Forma de vivir'' van ser aprovades el 1589 i van servir com a norma de conducta per a l'orde i com a model per a altres reformes similars. Proporcionat per Wikipedia