Bartomeu Pou i Puigserver

Bartomeu Pou i Puigserver (Algaida, 21 de juny de 1727-1802) fou un filòsof i neohumanista.

La seva visió de la història de la filosofia estava inspirada en Jakob Brucker i fou el primer a l'estat a redactar una història de la filosofia. Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al col·legi de Montision. El 1746 ingressà a la Companyia de Jesús, en el noviciat de Tarragona. Acabats els estudis s'instal·là a Cervera, on regentà (1758-59) la càtedra d'humanitats clàssiques de la universitat. Hi impulsà la renovació humanística i fou amic de Josep Finestres. Publicà l'obra de caràcter docent ''Ludi rhetorici et poetici...'' (1756). Instal·lat a Tarragona es dedicà a l'epigrafia i a tasques arqueològiques (1759-1760). Es relacionà amb el canonge Ramon Foguet. Tengué alguns conflictes amb els jesuïtes, per la qual cosa fou traslladat a Calataiud, on ensenyà filosofia (1760-1762). Escrigué algunes obres que suposaren una revaloració de la física i la psicologia. El 1763 tornà a Tarragona. Amb l'expulsió dels jesuïtes (1767) s'exilià a Còrsega i després a Ferrara. Finalment s'instal·là a Bolonya fins a 1785. Passà a Roma (1785-1798) on establí amistat amb el cardenal Antoni Despuig i esdevengué teòleg assessor del papa Pius VI. El 1798 tornà a Mallorca i es retirà al Puig de Randa. Proporcionat per Wikipedia